Del dolor a l'amor
Ona, filla meva,
t'en vas anar com una onada,
poderosa però pausada,
intrigrant però esperada.
Abril, filla meva,
t'en vas anar com una tronada,
inesperada però obligada,
anònima però enyorada.
No m'explico com la vida
ens ha deparat tant dolor,
però no ho lamento
perquè ens dut tan d'amor.
Estimo la sosegada remor de l'ona,
adoro les abundoses plujes d'abril
en allò que faig i allà on estic,
esteu vosaltres, Ona i Abril.
el vostre pare David
No hay comentarios:
Publicar un comentario